Comunidad Del Anillo Silvano

 

Tirant LoBlanc

Tirant a Anglaterra

Després de la història d’en Guillem de Varoic…

(Aquesta història serà explicada en breu a l’apartat de personatges al Guillem de Varoic).

En Tirant ha anat a Anglaterra per tal d’assistir a les festes del casament del rei. En Tirant, però, no només hi assisteix per celebrar el casament del rei, sinó per rebre l’ordre de cavalleria.  Pel camí, per culpa del seu casament, s’adorm damunt el seu cavall i aquest el porta cap on és, casualment, en Guillem de Varoic. L’ermità té la lectura del tractat de cavalleria del segle XV Arbre de batalles de Bouvet. L’ermita adoctrina a en Tirant sobre la cavalleria llegint el llibre anteriorment esmentat, que li regala tot just quan s’acomiaden, ja que en Tirant ha d’anar al casament del rei d’Anglaterra per tal de rebre l’ordre de cavalleria. Abans, quan es troba en Guillem de Varoic, en Tirant encara li agafen més ganes d’aconseguir-la, com podem comprovar en aquest text:

“Pare reverend, pel que m’heu dit, sento encara un major desig de rebre tan paraula dignitat”

En Tirant va a Londres i ,de retorn a Bretanya, decideix  visitar a en Guillem de Varoic per tal d’explicar-li com han anat les festes. Ara en Tirant és el narrador absolut en comptes de que ho sigui l’ermità. En acabat, l’ermità l’interroga sobre els fets de cavalleria que s’hi han esdevingut i Tirant calla humilment i marxa discretament. Serà en Diafebus, el seu cosí, qui convertit en narrador ens far saber els fets d’armes d’en Tirant, proclamat el millor cavaller de les festes.

 Tirant a Sicília i a l’Illa de Rodes

En Tirant, per causa del setge de l’Illa de Rodes, compra una galera i decideix anar a ajudar els que estan atrapats. Poc s’esperava en Tirant, però, que en Felip pujaria a la seva nau d’amagat i emprendria aquesta aventura. Quan arriben a Sicília, abans d’ajudar als assetjats decideixen passar uns dies a la Cort, i és quan passa que en Felip s’enamora de la Ricomana, i la ella, també d’en Felip. La Ricomana és la infanta del Regne. En aquest amor hi existeixen petits entrebancs, ja que en Felip és una persona amb un caràcter introspectiu i groller i sempre en fa de les seves, en Tirant intenta dissimular les bajanades d’en Felip amb la seva gràcia i sobretot habilitat i aboleix els seus errors amb èxit. No obstant això, la princesa no queda convençuda i ajorna la decisió fins que tornin de Rodes.

En Tirant, en Felip i el rei de Sicília s’embarquen en direcció a l’illa i ajuden la ciutat. Allí, en Tirant, mitjançant un estratagema enginyós d’un mariner seu, aconsegueix fer fugir els moros. Quan Tirant i els seus ja han alliberat els captius tornen cap a Sicília. Quan en Tirant no hi és, Ricomana fa una prova a en Felip amb dos llits. En Felip, per casualitat i inconscientment passa la prova i l’infanta treu conclusions equivocades. Com es mostra en aquestes paraules:

“Jo l’he volgut provar avui amb aquests dos llits. Havia pensat que si ell era groller i avar, no tindria ànim de ficar-se al llit de brocat i usaria el més pobre. Però ell ha reaccionat com a fill de rei […]. Ara he de reconèixer que Tirant m’ha dit sempre la veritat”

Unes conclusions tant equivocades que accepta fins i tot el matrimoni amb en Felip.

Aquest episodi és anomenat també episodi de l’agulla.

Tirant a l’Imperi Grec

Quan tornen a Sicília el rei rep una lletra de l’Emperador de Constantinoble que diu que l’informa que els turcs han envaït l’Imperi i assetgen la ciutat, i demanen l’ajuda d’en Tirant. En Tirant s’embarca amb la seva gent cap a l’Imperi de Constantinoble. En aquell imperi coneix a la princesa Carmesina i, tot i que només té 14 anys (com diu en la versió completa del Tirant lo Blanc) se n’enamora i se’n sent atret, especialment pels pits de la princesa. Quan en Tirant es decideix, fent servir un mirall (un espill), declara el seu amor a la princesa Carmesina i ella, quan ho descobreix, s’omple d’alegria i comença a dansar a la seva habitació. Aquí tenim les paraules que va dir en Tirant, que no li va gosar dir-li d’una manera formal, sinó amb un joc i que ella fos qui ho descobrís. Aquí, la Carmesina li pregunta a en Tirant que li passa i ell, que no ho gosa dir, li fa l’esmentat joc:

“- Tirant, ¿què et passa? […] – Jo estimo.”

“¿Qui és la persona que tant et fa patir? […] – La imatge que hi veuràs em pot donar la mort o la vida. Carmesina el va agafar prestament i amb cuitats passos va entrar a la seva cambra pensant que, quan el mirés, trobaria una dona pintada. Però no va veure sinó la seva cara i va estar segura del tot que Tirant l’estimava”

Però no tot són flors i violes, hi ha la dida de la Carmesina, l’anomenada Viuda Reposada, que enamorada secretament del nostre cavaller farà i desfarà per separar-los. I el pitjor és que no sospiten d’ella fins al final de la novel·la, però això ja ho explicarem més endavant d’aquest treball.

En Tirant torna a marxar a Constantinoble i, amb esforços i dolorosos combats, aconsegueix derrotar els turcs dues vegades, i així demostra que és un bon cavaller a l’emperador de Constantinoble i a la seva enamorada Carmesina. En aquest capítol hi apareix el duc de Macedònia, que insulta a en Tirant i el deixa en ridícul només per enveja. Aquestes són les paraules que el duc diu a en Tirant després de que aquest (en Tirant) li demana que s’instal·li en el prat que ell està.

“A mi no em plau, acampar prop de vós”.

El duc de Macedònia, encara engelosit, envia un escuder a Constantinoble a dir la falsa afirmació de que en Tirant és un traïdor.  En Diafebus, en la campanya militar, intenta afavorir els amors del seu cosí Tirant, que com sabem i hem dit en aquest treball anteriorment està bojament enamorat de la princesa Carmesina (de Constantinoble) i envia un escuder per informar a l’Emperador, pare de la Carmesina, la victòria que ha obtingut en Tirant. Al final l’envejós duc de Macedònia mora en la batalla i és desemmascarat, en Tirant doncs, no és cap traïdor com havia fet saber un escuder a Constantinoble. Les tropes estan amenaçades i l’Emperador es trasllada personalment al camp acompanyat de la Carmesina i l’Estefania, i presencia la gran batalla contra els turcs, en aquesta en Tirant també guanya i la Carmesina el va admirant i, evidentment estimant, encara que aquesta última ja ho feia des de fa temps. En aquest capítol passa una cosa molt esperada per en Tirant, ja que ell i en Diafebus s’entrevisten secretament amb la Carmesina i l’Estefania gràcies a l’Estefania, que ho facilita. La Plaerdemavida va espiar atentament aquesta trobada i, l’endemà al matí, la hi explica tota a la princesa Carmesina en posat entremaliat i dient que ho havia somiat, quan en realitat ho havia espiat tot. Gràcies a això ara la Plaerdemavida farà importants tasques per tal de facilitar la unió d’en Tirant i la Carmesina. Entre combats i més combats, en Tirant també derrota per mar en Caramany que venia en socors dels turcs. En les festes més tard celebrades apareixen el rei Artús i la seva germana Morgana. Com recordarem en Diafebus i l’Estefania havien fet “bodes sordes”, és a dir, casar-se “de mentida”. Doncs aquí es casen de veritat. En Tirant no aconsegueix els seus propòsits amorosos, ja que té d’una banda la Viuda Reposada molestant, i de l’altra l’esquivament de la Carmesina per tal de guardar la seva virginitat. Així doncs també es produirà un intent d’en Tirant per estar amb Carmesina, però això “li costarà la seva cama”. Quan en Tirant s’escapi es trencarà la cama, ja que la corda no és prou llarga. Al final, però, es guarirà i tornarà a “l’acció”.

També tenim un altre amor, però menys corrent, que és el de l’Hipòlit i l’emperadriu. Al final, l’emperadriu, accepta el seu amor i se’n van junts a la seva habitació per tenir relacions. L’emperadriu resta molt contenta per aquest nou amor. En Tirant i la Carmesina, en aquest capítol, fan “bodes sordes”, però ja coneixem a la Carmesina, que obsessionada perquè no li prenguin la virginitat, no deixarà fàcilment que en Tirant arribi més lluny. Aquest capítol és el més cruel quant a la Viuda Reposada que, més gelosa que mai, fa creure a en Tirant que la Carmesina manté relacions amb el seu hortolà, que és musulmà. La mateixa Viuda Reposada fa disfressar a la Plaerdemavida d’Hortolà i aquesta toca a la princesa, en Tirant, que ho veu tot, no li passa res més pel cap que matar a l’hortolà “original”. El pobre hortolà, innocent, mora i sense saber ni perquè l’han matat. En Tirant, doncs, agafa odi a la Carmesina i la pren com una traïdora. Això fa que en Tirant se’n vagi sense dir res. La Plaerdemavida decideix marxar amb en Tirant amb el vaixell i esbrinar el seu canvi sobtat d’actitud, i és així com descobreix l’engany de la Viuda i diu la veritat a en Tirant. Però hi ha un problema, hi ha una tempesta i enfonsa la nau, llavors en Tirant i la Plaerdemavida són recollits separadament al Nord d’Àfrica.

Tirant al Nord d’Àfrica

Quan en Tirant arriba a les costes del Nord d’Àfrica és recollit per l’anomenat Cabdillo de los Cabdillos, del regne de Tremissèn. En Cabdillo se’n cuida d’en Tirant però el té com un presoner, al final el deixa al castell del seu fill i aquest l’envia a la presó.  Quan el rei Escariano ataca al regne del Tremissèn el Cabdillo fuig i se’n va al castell del seu fill per tal de demanar ajuda a en Tirant. En Tirant accepta ajudar a en Cabdillo, malgrat que l’hagin tancat a la presó. En Cabdillo demana perdó a en Tirant i el fa el seu “subordinat” militar. En Tirant doncs, ja cavaller d’en Cabdillo de los Cabdillos, comença a combatre les tropes del rei Escariano  i aconsegueix, finalment, guanyar i rescatar el rei i la seva filla. Més tard, l’Escariano mata el rei i s’emporta la princesa en un castell inexpugnable. En Tirant es disposa a guanyar l’Escariano i rescatar la princesa, i al final se n’ensurt. Llavors la princesa, en veure que en Tirant l’ha alliberada, se n’enamora i li confessa el seu amor. En Tirant, però, fidel a la Carmesina, la rebutja amb suavitat i aconsegueix batejar-la i, per tant, tornar-la cristiana. Llavors tothom es vol fer cristià i en Tirant, amb l’ajuda d’un altre capellà, converteix un regne musulmà en cristià. Fins i tot l’enemic, l’Escariano, es torna cristià i es deix batejar per en Tirant.  En Tirant assetja una ciutat. Entre els assetjats hi ha la Plaerdemavida, disfressada, que “obre els ulls” a en Tirant i aconsegueix que torni a Constantinoble, ja que el necessiten, i així veurà la seva estimada Carmesina. En Tirant, doncs, disposat a ajudar a l’Emperador de Constantinoble (pare de la Carmesina) envia un missatge a l’Emperador dient que vindrà a rescatar-lo. En Tirant, doncs, marxa a ajudar-los amb exercits musulmans, ara convertits en cristians.

Tirant torna a l’Imperi Grec

En Tirant, que com hem dit abans en aquest treball va cap a Constantinoble, envia a un ambaixador a dir que arriba. La Viuda Reposada, en saber que arriba, decideix matar-se a ella mateixa abans de trobar en Tirant. A Constantinoble les coses van malament i en Tirant encara no ha arribat. Per intentar alleugerir-ho, en Tirant tramet la Plaerdemavida a la ciutat i negocia amb els turcs la rendició. En Tirant, doncs, va cap a Constantinoble per informar el rei i per veure d’amagat a la infanta Carmesina. I poc s’esperava en Tirant i menys encara la Carmesina, del truc de la Plaerdemavida. Ja que va enganyar a la Carmesina i va fer entrar en Tirant a la seva habitació. Ja sabem i ja hem esmentat en aquest treball de que la Carmesina no volia que li prenguessin la virginitat i anava molt en compte, però aquest cop en Tirant aconsegueix fer l’amor amb la infanta. Quan acaben en Tirant, espantat per la situació de la princesa, crida a la Plaerdemavida però ella afirma que no li passa res. En Tirant, doncs, després de tot això, aconsegueix recuperar l’imperi i els cavallers captius pels turcs, entre ells en Diafebus. En Tirant, gràcies a això, aconsegueix la mà de la seva estimada Carmesina i es proclama Emperador. En Tirant emprèn la conquesta final i es prepara per tornar feliç a Constantinoble i casar-se amb la princesa. En Tirant està molt content, serà emperador i tindrà la seva Carmesina. Però tot això no serà possible, ja que quan és a la ciutat  d’Andrinòpolis en Tirant cau malalt i mor després de fer un testament i una carta a la seva estimada Carmesina. Quan ho sap la Carmesina fa testament i es mora de pena, l’Emperador també es mor i l’Emperadriu, veient que se li han mort la filla, el marit i el gendre, té molta pena. No obstant això, s’ha de decidir un emperador de Constantinoble i l’Emperadriu tria a l’Hipòlit. L’Hipòlit, ja emperador, enterra els cossos d’en Tirant i la Carmesina dignament i també el de l’Emperador.